Història. Passeig de la Font Nova

La història del Passeig de la Font Nova resta íntimament lligada amb la dels estiuejants. La seva presència es remunta a finals del s. XVIII (1785) quan es té constància de forasters que visiten, el poble per restar-hi uns dies. Però, no és fins al 1856 amb la vinguda de la família Oliveda, quan el fenomen dels estiuejants es converteix en un fet constant.

L’arribada en massa d’estiuejants a la vila, però, la devem a la figura del Dr. Robert. Bartomeu Robert, metge de Barcelona que va descobrir el poble l’any 1882 de la mà de la família Oliveda i, des d’aleshores, va recomanar a tots els seus pacients (membres de l’alta burgesia barcelonina) que passessin uns dies a l’estiu a Camprodon per prendre “els aires saludables” i guarir-se dels mals. D’aquesta manera, van començar a arribar un gran nombre de famílies de la capital que, seguint les passes de la família Oliveda, van començar a construir-se segones residències al voltant del Passeig de la Font Nova (Can Torrent, El Casal, etc..). Es té constància que l’any 1897 ja eren 125 famílies, provinents de Barcelona, les que passaven l’estiu a Camprodon i que l’any 1908, el nombre de forasters superava les 1000 persones. 

L’any 1924, Francesc Maristany, va “inaugurar” una nova zona residencial a Camprodon quan es va fer construir una torre a la sortida del poble (llindant amb el terme municipal de Llanars)

A principis del s.XX, cada final de juny, arribaven a la vila les senyores, les criatures i el servei (els senyors només venien el cap de setmana). La gent del poble estava encantada amb els “senyors” estiuejants perquè els ingressos de comerços i establiments d’altre índole augmentaven considerablement. Els primers estiuejants s’agruparen en la coneguda com “Unión veraniega”, associació a través de la qual organitzaven activitats que tenien lloc entorn el passeig i al “casino” (pavelló davant l’inici del passeig) que també era el lloc on es reunien a les tardes i els capvespres fins que, a partir de l’any 1916, van començar a reunir-se als salons de l’Hotel Rigat (actual Hotel Camprodon). La “colònia d’estiuejants” és, també, els responsables l’any 1901 de l’organització d’uns Jocs Florals, en els quals, el cinquè premi va ser pel poema “La vida a les muntanyes” obra de Joan Maragall. Una mica més endavant, la gent del poble, conscient de la importància econòmica dels estiuejants, va decidir crear “La Societat d’atracció de Forasters”.

L’estiueig de les famílies barcelonines es va trencar el 18 de juliol de 1936 però, ben acabada la guerra, es va tornar a reprendre i continua actualment.