Historia:
La
construcció del convent – avui desaparegut - s’inicia l’any
1352, sota el papat de Climent VI i gaudint de la protecció reial de
Pere el Cerimoniós. S’edifica en terrenys pertanyents al Monestir
de Sant Pere que l’abat, Bernat de Fulcrà, cedeix a l’ordre
dels carmelites a canvi de la percepció de rendes (20 lliures de
cera, drets funeraris, etc..) i obligació d’assistir en algunes de
les activitats del monestir.
L’església
– l’única part que actualment es conserva – es construeix al
s. XVII i és d’estil gòtic tardà. A mà esquerra de l’últim
altar, la tomba de Pere Ribes – Marquès d’Alfarràs – i els
seus descendents i on es pot veure un escut idèntic al que es pot
observar a la portalada de Can Marquès.
El
conjunt, sempre amb inferioritat respecte al Monestir de Sant Pere,
pateix els efectes dels terratrèmols, la guerra dels segadors (1655
– 1656) quan el prior és expulsat, l’ocupació de les tropes
francès a finals del s.XVIII i, finalment, és clausurat l’any
1835 quan els últims frares abandonen el lloc.
Actualment,
l’edifici continua fent les funcions d’esglèsia.
La
casa Marquès, per la seva banda, és una casa-Palau, d’estil gòtic
civil tardà – amb elements renaixentistes i barrocs – construïda
al s.XVII per Pere Ribes, propietari d’una farga al municipi de
Setcases i a qui s’atorgà el títol de “Burgès Honrat”
(títol nobiliari local). Els seus descendents reberen el títol de
Marquès d’Alfarràs l’any 1702 per part de Felip V. La casa
estava unida a l'esglèsia a través de “la tribuna”, avui
coneguda com “passatge de la Trígona” i on, encara, es pot
observar la porta en forma d’arc per on passaven els habitants de
la casa – els marquesos – per anar a oir missa sense haver de
barrejar-se amb la resta de la població. Serà la seu definitiva
del Museu Albéniz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada