Llegenda
de Sant Patllari
Va
néixer a finals de segle a Embru, als Alps francesos, ciutat de la
qual, el papa el va anomenar bisbe ja d'adult. Era caritatiu amb els
pobres i tenia el do de la profecia: va augurar la data de la mort
del rei i la seva pròpia.
Segles
més tard, un monjo de la regla de Sant Benet del monestir de
Portella (Osona), anava a Roma a buscar algunes relíquies pel seu
convent però quan va passar per Embru va decidir emportar-se'n les
despulles de Sant Patllari venerat en aquell lloc. En el seu camí de
retorn, la mula que el guiava es va aturar a Camprodon i no va voler
donar ni un pas més fet que va ser interpretat com a desig del sant
de quedar-se a la vila custodiant-se les relíquies al monestir de
Sant Pere. La protecció del sant envers el poble es va manifestar de
seguida: sembla ser que gràcies a ell un infant va ressuscitar, que
protegia de les tempestes, de la pesta i d'altres mals. Els ossos del
Sant van retornar a França l'any 1470 robats per soldats d'aquest
país però van tornar l'any 1484 durant la guerra de França amb els
reis de Catalunya. L'any 1793, per a protegir les relíquies de la
invasió de l'exèrcit republicà, els monjos les van enterrar a la
vall de Bolós.
Durant l'any 1835, amb la crema de convents, les
relíquies van ser traslladades a l’església parroquial d'on en
van sortir l'any 1936 – van anar a la Catedral de Girona –
tornant, altra vegada, l'any 1939 a la mateixa església on encara
avui es conserven dins la seva arqueta (s.XIV) d'argent original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada