A
inicis de 1196, el rei Pere I va donar una llicència a l'abat del
monestir de Sant Pere, Bernat II, perquè amb tots els veïns es
traslladés al Puig de les Relíquies on, a més, es farien algunes
obres de defensa davant el perill que suposava la guerra dels
albigesos (croada contra els càtars). Aquestes fortificacions,
autoritzades pel rei, es convertiren en l'inici del que després
seria el castell de Sant Nicolau. D'aquesta època també dataria
Torre Cavallera, punt de guaita i torre de senyals per la seva
posició avançada i estratègica (situada prop de la colònia
Estabanell i el Mas Pomer).
El trasllat al Puig de les Relíquies
suposà el desplaçament de la població que hi havia congregada
entorn al monestir de Sant Pere, a un lloc més segur i que ja no
s'abandonaria mai. A l'oest del castell, naixia doncs la “Vila de
Baix” que, més endavant, es convertiria en centre civil de la
població. L'any 1462, dins el marc de la guerra civil catalana
(guerra dels remences entre 1462 – 1472), el rei Joan II d'Aragó
facultà uns delegats per decidir si convenia, a les necessitats de
la guerra, arreglar la vella fortalesa de Camprodon. L'any 1655, els
francesos l'ocuparen i se'l feren seu durant 4 anys. Les obres de
reconstrucció i ampliació del castell s'iniciaren l'any 1666 però
l'any 1689 fou destruït per ordre del virrei de Catalunya en un
intentant de foragitar – altra vegada - els soldats francesos de
la vila durant el transcurs de la guerra dels nou anys. L'any 1761,
s'adossa al castell la torre del rellotge i hi ha referències a una
nova fortificació escenari d'una batalla contra l'exèrcit francès
l'any 1793, però va caure en desús i avui en dia el mateix
emplaçament l'ocupa una casa d’estiueig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada