El
Passeig Maristany fou concebut pel seu propietari, el Sr. Maristany
l’any 1923, juntament amb l’arquitecte
Bernardí Martorell i el contractista Francesc Suriñach, als
terrenys de can
Aulí, una masia situada a on ara hi ha el passeig i que Francesc
Maristany comprà l’11 de juny de 1923.
La història del Passeig Maristany, resta íntimament lligada amb la dels estiuejants que ja venien des de finals del s. XVIII a passar uns dies a Camprodon i que cada vegada van anar essent més, gràcies en part a la influència del Dr. Robert, metge de l’alta aristocràcia i alcalde de Barcelona el 1899, qui descobrí el poble l’any 1875 i, des d’aleshores, recomanava a tots els seus pacients (membres de l’alta burgesia barcelonina) que passessin uns dies a l’estiu a Camprodon per prendre “els aires saludables” i guarir-se dels mals. D’aquesta manera, van començar a arribar a la vila un gran nombre de famílies de la capital que, seguint les passes de la família Oliveda, la primera que va establir la seva residència al passeig de la Font Nova, van anar edificant així noves residències d’estiueig al llarg d’aquest passeig primer, posteriorment al carrer Freixenet i finalment, l’any 1924, Francesc Maristany, amb la idea de construir-se una residència per a la seva família, va pensar en un ampli passeig, per a poder-hi establir més xalets.
El passeig va agafant forma i es van emplenant els terrenys amb noves edificacions, l’any 1925 ja es fa la revellosa dels petits xalets de l’Antoni Galí i d’en Joan Blanch, posteriorment, el mateix contractista, el Sr. Suriñach edifica les cases que posteriorment vendrà a els Martí i Fradera. Els Felip i Guardiola, també s’hi fan les seves residències. L’any 1927, Llorenç Birba anuncia que ha adquirit els terrenys necessaris per una nova fàbrica de galetes, més gran i espaiosa al nou eixample Maristany. El dia 12 de febrer té lloc la inauguració d’aquesta.
La història del Passeig Maristany, resta íntimament lligada amb la dels estiuejants que ja venien des de finals del s. XVIII a passar uns dies a Camprodon i que cada vegada van anar essent més, gràcies en part a la influència del Dr. Robert, metge de l’alta aristocràcia i alcalde de Barcelona el 1899, qui descobrí el poble l’any 1875 i, des d’aleshores, recomanava a tots els seus pacients (membres de l’alta burgesia barcelonina) que passessin uns dies a l’estiu a Camprodon per prendre “els aires saludables” i guarir-se dels mals. D’aquesta manera, van començar a arribar a la vila un gran nombre de famílies de la capital que, seguint les passes de la família Oliveda, la primera que va establir la seva residència al passeig de la Font Nova, van anar edificant així noves residències d’estiueig al llarg d’aquest passeig primer, posteriorment al carrer Freixenet i finalment, l’any 1924, Francesc Maristany, amb la idea de construir-se una residència per a la seva família, va pensar en un ampli passeig, per a poder-hi establir més xalets.
El passeig va agafant forma i es van emplenant els terrenys amb noves edificacions, l’any 1925 ja es fa la revellosa dels petits xalets de l’Antoni Galí i d’en Joan Blanch, posteriorment, el mateix contractista, el Sr. Suriñach edifica les cases que posteriorment vendrà a els Martí i Fradera. Els Felip i Guardiola, també s’hi fan les seves residències. L’any 1927, Llorenç Birba anuncia que ha adquirit els terrenys necessaris per una nova fàbrica de galetes, més gran i espaiosa al nou eixample Maristany. El dia 12 de febrer té lloc la inauguració d’aquesta.
És
a partir d’aquest any que hi ha una ixent urbanització dels antics
terrenys de can Aulí. L’estiu de 1927, les voravies estan
marcades, els arbres plantats i s’inaugura l’enllumenat del
passeig. A inicis de 1928, en Ramon M. Puigmartí amb altres membres
obren una subscripció per posar en marxa un Club d’Esports a
l’Avinguda Maristany, on pensen comprar 100.000 pams quadrats. La
iniciativa té tant d’èxit que astora als seus promotors i s’hi
apunten gent de fora i d’aquí i fins i tot la Cooperativa Obrera
hi fa la seva aportació.
El
dia de Sant Jaume de 1928, s’inaugura el Club d’Esports, que
tindrà poc temps de vida, tan sols 8 anys, degut a l’alçament
militar i la revolució del juliol de 1936, en què es destrossen les
seves pistes i instal·lacions i ja no es tornaran a reconstruir.
L’estiueig
de les famílies barcelonines també es va trencar el 18 de juliol de
1936 però, ben acabada la guerra, es va tornar a reprendre i
continua actualment.
Va
ser durant la guerra civil, que s’aprofitaren totes les cases
senyorials del passeig per reclutar i instruir milicians republicans
i refugiats. També s’hi allotjà la família del president J.
Negrín i fins i tot ell, es diu que hi tingué la seva última
residència a l’estat espanyol; a la casa can Garcia Nieto (El
Robledal).
